-          Dissolució A: KIO3  0.2 M + H2SO4  0.08 M

-          Dissolució B: H2O2  3.6 M

-          Dissolució C: CH2(COOH)2  0.15 M + MnSO4  0.02 M + midó (3% massa/volum)

Es posen en un Erlenmeyer, previament posat sobre un agitador magnètic, les dissolucions en l’ordre següent: A, B i C. La dissolució passa ciclícament de color àmbar (degut a la formació de I₂), a blau (degut al complex entre iode i midó, quan la concentració de iode és elevada) i incolora (quan la concentració de iode és molt baixa). Aquest experiment tan interessant es pot veure en el següent video.

La reacció que es duu a terme és la següent:

   IO₃^- + 2 H₂O₂ + CH₂(COOH)₂ + H⁺ –>ICH(COOH)₂  + 2 O₂ +3 H₂O

Amb aquest senzill experiment es pot cridar l’atenció dels més petits i que se’ls desperti la seva vena química. Així tenir noves generacions de químics.

Com es pot fer un gelat en uns minuts? Només s’ha de seguir la següent recepta:

- Dos litres de nitrogen líquid

- Suc, líquid dolç (per exemple xarop) o iogurt

- Bol d’acer inoxidable

- Cullera de fusta

- Guants, davantals i altres barreres protectores

S’ha de posar el líquid en el bol i després afegir el nitrogen líquid i remoure amb la cullera. Després d’uns minuts el nitrogen haurà tornat a l’atmosfera i tindrem el gelat preparat. Tot i el munt de pel·lícules en les quals es posa el nitrogen líquid com molt perillós, unes quantes gotes no són perilloses si es va amb compte.

Science: va ser fundada al 1880, va contar amb el suport financer de científics tan importants com Thomas Edison i Alexander Graham Bell. És l’òrgan d’expressió de American Association for the Advancement of Science, AAAS, l’objectiu d’aquesta revista és la publicació de troballes en investigació recents, així com articles de política científica.

Nature: el seu primer número va ser publicat al 1869 i és una de les més famoses revistes científiques. Tot i que, publica articles d’una amplia gamma de camps científics, es centra molt en la biología. Alguns dels articles més importants publicats per aquesta revista és el descubriment de l’ADN.

La seva pàgina oficial és: http://www.nature.com/

En l’any 2007 aquestes dos revistes van ser guardonades amb el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats.

La revista Quo a més de tenir la versió en paper també hi ha la digital, on es pot trobar videos sobre articles de la revista. També té una secció dedicat al Facebook, on els usuaris poden fer preguntes o contestar les preguntes d’altres mitjançant el grup Quonectados.

La pàgina web www.visualcv.com ens dóna aquesta opció i es poden trobar exemples d’altres persones, ja que després de crear-lo es pot compartir amb tothom o bé només amb les persones que es desitji. I per demostrar que saps idiomes només s’ha de fer un vídeo o un audio on parlis en aquell idioma i posar-ho en el CV juntament amb el diploma que ho pugui demostrar. També et permet afegir links amb el teu blog, facebook, etc.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090324/53666519185/preocupacion-por-el-alto-numero-de-mujeres-que-abandonan-la-carrera-cientifica.html

Avui en dia, hi ha molt poques dones que siguin directores de grups d’investigació, i això no és perque estiguin menys capacitades,no, ja que el sector femení i el masculí estan igualats pel que fa el número de doctorats. Però això no passa només aquí a Espanya, a la Unió Europea hi ha aproximadament els mateixos percentatges.

Aquesta diferència ve donada sobretot perque en el moment que més dedicació s’ha de posar per que és quan es decideix la carrera científica sol coincidir amb la maternitat, i el problema no només ve quan es té el nen, sino que quan va creixent es molt difícil organitzar-se. En aquest sentit pels homes no hi ha tan problema, ja que la societat en general, permet que aquest arribi a casa més tard per poder ser més competitius en el treball, però la dona té més obligacions quan hi ha un fill.

Per això la ciència intenta posar solucions, però mentre la societat no evolucioni el problema no s’acabarà de solucionar. Tant els homes com les dones han de canviar de mentalitat per millorar la situació, els homes han donar suport a la seva parella quan es dirigeix un grup d’investigació. I per part de les dones, que no s’ha de sacrificar la propia carrera.

Un altre motiu perque això succeixi es que no hi ha cap dona cientifica amb un càrrec important que fagi de model per investigadores més joves. També es pot veure en un estudi fet a alumnes de diferents edats, en aquest es veu que els de primaria, normalment es dibuixen a si mateixos com a científics, és a dir, que hi ha aproximadament un 50% de dibuixos d’una científica. En canvi, quan es fa a secundària el percentatge disminueix molt dràsticament, i això és perque l’esterotip que es té d’un científic és un home, avans que una dona.

La televisió també ajuda a crear aquest estereotip, ja que en programes que surten científics fent experiment, com és el cas de El Club o el Hormiguero, els científics solen ser homes, i tenint en compte la influència que té avui dia la televisió en els nens, té molta importancia.

En resum, si la organització de la societat no canvia es perdrà molt de talent, que la ciència no es pot permetre.

El creixement de l’ús de internet en la població, fa que la ciència s’hagi de renovar, és a dir, ha de passar del concepte de ciència 1.0 a ciència 2.0. Es coneix com a ciència 2.0 el fet de introduir el concepte de ciència en xarxes socials com Facebook o MySpace, o la col·laboració de científics d’arreu del món a l’hora d’investigar. Així el que s’aconsegueix és apropar-la a la gent de manera més fàcil i més entenedora.

Tot i això, a la ciència 2.0 continua necessitant estratègies de la ciència 1.0, com són les hipòtesis, predicció de models, i la necessitat de validesa, repetició i generalització. Encara que la ciència 2.0 no ens permet estudiar condicions del laboratori.

Els identificadors descriuen les substàncies químiques en termes de capes d’informació: els àtoms i els seus enllaços, informació tautomèrica, informació d’isòtops, estereoquímica, i informació de la càrrega electrònica. No totes les capes s’han de proporcionar.

El InChI difereix de el nombres de registre, bàsicament perquè aquest és lliure d’ús, poden ser calculats a partir d’informació estructural i amb pràctica la majoria de d’informació en un InChI es pot llegir. Ens permet expressar més informació que la simple notació SMILES i difereix en que cada estructura en que cada estructura té una única cadena InChI, que és important en aplicacions de bases de dades.

L’algoritme InChI converteix la informació estructural en un únic identificador InChI en un procés de tres fases: la normalització (per eliminar informació redundant), canònics (per generar una etiqueta de nombre únic per cada àtom), i en sèrie (per donar una cadena de caràcters).

El terme SMILES es refereix a una notació lineal per codificar estructures moleculars, mentre que les instàncies específiques  haurien d’anomenar-se cadenes SMILES. Tot i això, el terme SMILES s’utilitza tan per una sola cadena SMILES com per un número de cadenes. Els termes canònic i isomèric poden donar lloc a confusió quan s’apliquen a SMILES. Els termes descriuen atributs diferents de les cadenes SMILES i no són mútuament excloents.

Es poden escriure un número de cadenes SMILES igualment vàlides per una sola molècula, per això s’han desenvolupat algoritmes per tal d’assegurar que es genera la mateixa cadena SMILES per la molècula, sense que importi l’ordre dels àtoms en l’estructura. Aquesta cadena és única per cada estructura, encara que depèn de l’algoritme de “canonicalització” usat per generar-lo, i es denomina SMILES canònic. Aquests algoritmes converteixen primer el SMILES a una representació interna de l’estructura molecular. Una aplicació comú dels SMILES canònics és per l’indexat i per assegurar la unicitat de les molècules en una base de dades.

La notació SMILES permet l’especificació d’estereoisòmers. Aquestes estructures no poden ser especificades només la connectivitat, així les cadenes que codifiquen aquesta informació s’anomenen SMILES isomèrics, aquestes permeten l’especificació de la quiralitat. El terme SMILES isomèric també s’acostuma a aplicar a les cadenes SMILES, en les que s’especifiquen isòtops.